L’educació del segle XXI ens planteja nous reptes pedagògics associats als grans avenços científics i tecnològics  que no poden passar desapercebuts. La tasca de formar i educar les noves generacions requereix, cada vegada més, de plantejaments pedagògics que se situïn en el punt d’encreuament següent: el procés d’ensenyament i aprenentatge a la llum de la neurociència.

És evident que l’òrgan que possibilita el nostre comportament, el nostre aprenentatge i la nostra manera d’ensenyar és el cervell. Fins ara, les teories pedagògiques semblaven donar l’esquena a la recerca neurocientífica. De fet, és del tot comprensible ja que el funcionament del cervell, tot i que encara continua faltant molt per entendre tota la seva immensa complexitat, era un enigma inassolible fins fa poc més d’una dècada. Ha estat gràcies a l’evolució de les tècniques neurocientífiques, que ha permès estudiar el cervell humà in vivo, aprofundint així en la comprensió dels processos més complexos que sustenten la parla, el llenguatge, el pensament, el raonament, la lectura, les matemàtiques i, en definitiva, l’aprenentatge. Tot això no només fa referència a l’adquisició de coneixements, sinó també a la capacitat dels alumnes per motivar-se per l’aprenentatge i desenvolupar les emocions.

Per tant, en el Projecte 5.0, la neurociència ens aporta una mica més de llum al bagatge psicopedagògic per tal de contribuir a fonamentar no només la relació entre processos mentals, cognitius i emocionals, sinó també a afiançar aquelles pautes que contribueixin a una millora del procés d’ensenyament i de la tasca educativa. En aquest sentit, un dels grans canvis que hem fet en el nostre projecte educatiu són les etapes escolars:

• Llavors i Arrels (3 a 7 anys)
• Tronc (7 a 12 anys)
• Capçada i Fruits (12 a 16 anys)

El motiu d’aquest canvi d’etapes és poder respectar al màxim el ritme maduratiu de cada nen i nena. Sabem que aprendre implica una connexió de neurones en el cervell, és a dir, metafòricament parlant, seria com la construcció d’una espècie de xarxa viària amb camins, carreteres, autopistes i dreceres en el cervell de manera que la circulació de cotxes (contingut) sigui el més fluïda possible. En aquest sentit, la neurociència ens ha permès conèixer que a l’etapa dels 3 – 7 anys (Etapa de Llavors i Arrels), els processos cognitius dels infants estan immadurs. Això vol dir que les “carreteres” encara no estan “asfaltades” o estan en construcció. A més, sabem que la maduració d’aquests circuits neurològics madura a ritmes diferents en cada cervell.

Així doncs, en aquesta etapa, insistir en que un nen o nena faci un aprenentatge només perquè “li toca” per edat cronològica és un error, ja que si aquest infant encara no està preparat madurativament (no té les “carreteres construïdes”) per fer quelcom, serà com intentar fer passar un cotxe en un lloc on no hi ha carretera. Per tant, no només no ho podrà fer, sinó que tindrà la vivència de “no sóc capaç” i, conseqüentment, una identitat negativa d’ell mateix i una baixa autoestima.

En l’aprenentatge de la lectoescriptura, per exemple, és normal que a partir dels quatre anys es comenci a llegir algunes paraules; tot i que en el currículum actual no es preveu fins als cinc, perquè així quan comencin a primer de Primària ja puguin llegir frases simples. No obstant, tots els cervells són diferents i, com hem dit, el ritme evolutiu de cadascun és diferent. Hi ha alguns nens i nenes que amb tres anys ja han après a llegir alguna paraula, i d’altres que fins als 6 – 7 anys el seu cervell no ha madurat suficientment per fer-ho. Llavors, el problema no és començar a llegir als tres o als sis anys, el problema és forçar a que ho facin més enllà dels seus límits, abans de que el seu cervell estigui preparat madurativament per fer-ho.

Això vol dir que la nostra feina com a educadors serà la d’ajudar i acompanyar en la “construcció de carreteres en el cervell de l’infant”. Com? Doncs a partir de la vivència, el joc, l’educació física, la música i l’art.

Per què té tanta importància la vivència en aquesta etapa? Per posar un exemple, l’aprenentatge de la suma fa uns anys, era a partir de la lògica matemàtica, sense vivència. És a dir, es feia a partir de gràfic (números). Més tard, es va introduir la imatge en el gràfic (per exemple, el dibuix de dues pomes més dues pomes, igual a quatre pomes). Aquest és un tipus d’aprenentatge en el que s’activen més zones del cervell que en l’anterior exemple (es construeixen més carreteres): lògica i visual. Però l’aprenentatge vivencial que busquem fa un pas més enllà: seguint amb l’exemple, portaríem les pomes a l’aula, les tocaríem i les contaríem (aprenentatge a través de la vista i el tacte). Però a més a més , faríem que les oloressin i que al final se les mengessin. Amb això, s’activen moltíssimes més zones del cervell que fent una suma amb dos simples números.  Aquest exemple es pot extrapolar a tots els aprenentatges d’aquesta etapa.

D’altra banda, el joc i l’educació física també permet una gran construcció de xarxa neuronal. Són activitats que ens ofereixen oportunitats d’assaig i error, és a dir, el joc i l’educació física requereix planificació (marcar objectius, seleccionar estratègies, revisar). Són activitats que ens permeten ser conscients de les estratègies que utilitzem, perfeccionar-les o canviar-les si és necessari. El joc i l’educació física és possibilitat d’equivocar-se sense que passi res. És interacció amb l’entorn i amb les altres  persones. És aprendre normes i seqüències de moviments en les que s’activaran parts del cervell que després seran fonamentals, per exemple, per llegir.

I, finalment, la música i l’art, que són de les poques activitats que activen tot el cervell simultàniament. A més, són activitats que apel·len directament a les emocions de la persona, i les emocions són crucials per aprendre qualsevol cosa.

A l’etapa Tronc (7 – 12 anys), la neurociència ens diu que les carreteres continuen construint-se, però ara ja hi ha les necessàries per poder començar a passar “cotxes” (contingut). Així doncs, en aquesta etapa serà fonamental oferir el màxim d’oportunitats i situacions diverses per tal de que els nens i nenes puguin fer servir el màxim de “carreteres” per poder ser coneixedors de com treballa el seu cervell, quines estratègies els hi són més útils i quines cal modificar.

Cal tenir en compte, que en aquesta etapa, i en totes, el cervell ha de sentir la necessitat de “fer passar cotxes per la carretera”. És a dir, si l’infant sent que allò que està fent no li és útil o necessari, pot tenir el cervell preparat madurativament per fer quelcom, però pot no aprendre per una falta de motivació. Per tant, és important no deixar de banda l’aprenentatge vivencial perquè donin sentit a allò que aprenen, és a dir, que tinguin la sensació i la seguretat d’allò que estan aprenent els serà útil per la vida.

Finalment, a l’etapa de Capçada i Fruits (12 – 16 anys) hi ha el que es coneix, neurològicament parlant, com a poda neuronal. Metafòricament parlant, seria com quan es poda un arbre que li tallem les branques que sobren; doncs el cervell fa el mateix: perd connexions (carreteres) que no es fan servir tant o que són ineficaces, i enforteix les connexions més eficaces. Així doncs, perd en número de connexions, però guanya en qualitat.

A més, entre els 12 – 16 anys també madura la capacitat de raó i, conseqüentment, encara que soni sorprenent, el control emocional. És a dir, el descontrol emocional que mostren els adolescents assenyala que estan madurant emocionalment. De fet, el cervell, com hem comentat, madura per assaig i error. Doncs davant qualsevol circumstància els nois i noies tenen l’oportunitat d’assajar una resposta emocional. Així doncs, quan un adolescent davant d’una situació ens dona una resposta controlada emocionalment, i un altre dia, davant d’una situació similar, ens dona una resposta totalment descontrolada,  és perquè el seu cervell està assajant, està comprovant què li funciona i què no, què li aporta un tipus de resposta i no unes altres, i així fins que queda implantat al seu cervell.

Per tant, a aquesta etapa es proposaran activitats on els nois i noies puguin fer tot tipus d’assaig i error i puguin anar modificant, consolidant i implantant estratègies i conductes  que els serviran per fer el pas cap a la vida adulta.